Picnic al Serrat dels Monjos

L‘any 91 en Koki Gassiot i l’Armand Ballart van donar el tret de sortida a l’obertura d’itineraris en aquest racó del Serrat amb la Picnic. Seguint la lògica al peu de la lletra, la via va enllaçant una serie de diedres assolint un recorregut elegant i de dificultat moderada.

Només un pas aïllat a la tercera tirada ens farà suar una mica, però res que no es pugui solucionar amb una bona espatarrada. La via es troba semi-equipada, però les possibilitats d’augmentar les proteccions són enormes, convertint-se en un terreny de joc ideal per practicar l’auto-protecció. En definitiva, una via recomanable, ràpida i assolellada.

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via.

L1(V)

Iniciem la via per un diedre, primer poc definit, però que de seguida va prenent forma. La part superior del diedre és vertical i divertida d’escalar, amb passos atlètics. Un cop fora obliquarem cap a la dreta per una senzilla placa inclinada fins trobar un clau i d’allí recte amunt fins la reunió. 2 espits i 3 claus, 40 metres.

L2(V-)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins que quedem situats a l’esquerra d’una llastra característica. Podem progressar aleshores aprofitant la llastra o bé per la placa. Quan la llastra s’acaba seguim per la placa en lleugera tendència cap a la dreta (com més aprop de l’esperó més bonic). Un cop xapat el tercer espit de la tirada marxem cap l’esquerra per un petit diedre que ens deixa sobre una còmoda lleixa on farem la segona reunió. 3 espits, 30 metres.

L3(6a)

Iniciem la tirada anant a buscar un diedre que ens queda sobre la role. Per entrar-hi, haurem de superar un curt tram extra-plomat, obrint-nos bé de cames i pujant peus per poder agafar bona presa de mà (molt estètic). Un cop dins el diedre, progressem en tècnica de diedre fins que sortim a una mena de repòs que ens deixa sota una nova fissura/diedre. En aquest punt es troba el pas clau de la tirada i de la via. La part més complicada es troba protegida per una expansió, un cop a l’alçada de la qual ens hem d’espatarrar ben espatarrats per tenir bons peus i poder atènyer un parell de bones preses que ens permeten tibar fort i sortir amunt (el pas és dur, 6a o una mica més). Un cop superat arribem per terreny fàcil fins a la reunió. 4 claus i un espit, 25 metres.

L4(IV)

Sortim de la reunió i progressem per una bonica columna inclinada amb molt bona roca. Pel camí hem deixat equipat un pont de roca. Superem una sèrie de ressalts fins arribar a un clau, pel qual necessitarem un cordino si el volem encintar. Des del clau flanquegem un metre a l’esquerra i superem un altre ressalt que ens permet continuar per una mena d’esperó poc definit fins a la reunió. Un pont de roca i un clau, 45 metres.

Descens:

Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

El que més m’ha agradat:

• Diedre de llibre de la primera tirada.
• Placa molt bona al segon llarg.
• Totes les reunions són molt còmodes.
• Bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció.